Catalàn

Mengem el que sabem! Una proposta per integrar hort, menjador i aula a l’escola i amb l’entorn. Exemplificació curricular (5è i 6è de Primària)

El projecte Mengem el que sabem! és una invitació a explorar la temàtica de l’alimentació amb l’objectiu d’adonar-nos que com més coneguem els efectes que es deriven dels diferents models alimentaris, en millors condicions estarem per prendre bones decisions al voltant de l’alimentació. Les bones decisions són aquelles que milloren la qualitat del nostre entorn i els nostres ecosistemes i que beneficien les persones, les seves condicions de treball i les seves possibilitats de portar vides dignes i saludables. Aquesta exemplificació curricular pretén oferir al personal docent un conjunt de suggeriments útils per abordar la qüestió de l’alimentació en els centres de Primària des d’una perspectiva transversal i interdisciplinari i amb un enfocament ampli, crític i transformador. Tot i que la selecció de continguts i criteris d’avaluació s’ha fet tenint en compte els dissenys curriculars corresponents a 5è i 6è de Primària, això no vol dir que ‒amb les adaptacions corresponents‒ no es pugui abordar en altres cursos la temàtica de l’alimentació sobre la qual gira aquest document.

CUINANT SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

La proposta «sembrant i cuinant sobirania alimentària» la coordinen Justícia Alimentària i Hegoa. Som dues associacions formades per persones que promovem un model de desenvolupament rural just i el dret a una alimentació adequada. Per això, creiem en la necessitat de canviar el sistema agroalimentari actual, que ens emmalalteix, oprimeix, expulsa les comunitats rurals i destrueix el medi ambient. Aquest canvi passa per l’assoliment de la sobirania alimentària. Per al assolir el nostre objectiu treballem a països de Llatinoamèrica i Àfrica i a l’Estat espanyol, a través de la cooperació, l’educació, la investigació, la comunicació i la incidència política.

SEMBRANT SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

La proposta «sembrant i cuinant sobirania alimentària» la coordinen Justícia Alimentària i Hegoa. Som dues associacions formades per persones que promovem un model de desenvolupament rural just i el dret a una alimentació adequada. Per això, creiem en la necessitat de canviar el sistema agroalimentari actual, que ens emmalalteix, oprimeix, expulsa les comunitats rurals i destrueix el medi ambient. Aquest canvi passa per l’assoliment de la sobirania alimentària. Per al assolir el nostre objectiu treballem a països de Llatinoamèrica i Àfrica i a l’Estat espanyol, a través de la cooperació, l’educació, la investigació, la comunicació i la incidència política.

Fullet Projecte Sobirania Alimentària

Com iniciar un projecte emmarcat en la Sobirania Alimentària? Aquest fullet és un recull extret de les experiències educatives realitzades i de les valoracions del professorat i alumnat participant, en relació a: - Quin canvi genera al centre?, per a l'alumnat, professorat i comunitat educativa - Què cal tenir en compte per a un bon projecte? - Proposta metodològica

La Ruleta de la Mala Fortuna

La ruleta de la (mala) fortuna és un joc que us permetrà reflexionar de manera conjunta sobre els sistemes alimentaris i alguns dels elements que els conformen i que atorguen a una part de la societat desigualtats, fam , pobresa i mala salut; i a l’altra part un suposat benestar basat en el consum de una sèrie de productes que s’han introduït a la dieta com aliments indispensables, d’alta qualitat i valor nutritiu, els famosos aliments processats. Per desmuntar tot aquest entramat i arribat a conèixer part del problema, us presentem el següent joc. En cada tirada de la ruleta anem a parar sobre un producte que ens exemplifica una problemàtica del nostre sistema alimentari i ens donarà a peu a reflexionar-hi.

Aplicacio a l'aula d'una visio socioecologica. Recull d'activitats per a educacio secundaria

Aquesta guia didàctica és un recurs dirigit al professorat d’Educació secundària i Batxillerat, tot i que és fàcilment adaptable a cicles formatius i educació d’adults. Aquesta guia pretén fomentar, entre docents i alumnat, el coneixement sobre socioecologia i el pensament sistèmic en l’educació, sempre des de la mirada de la sobirana alimentària amb un enfocament de gènere. Concretament a través de promoure la capacitat d’anàlisi crítica i la presa de consciència respecte al nostre sistema alimentari, de quina manera la cadena de producció, comercialització, distribució i consum d’aliments influeix en el desenvolupament de les nostres comunitats, en la salut personal i la salut de l’entorn, tant de la nostra bioregió com a escala global, i la importància de la no interferència en la capacitat inherent a la natura per a mantenir la vida. Així com les seves implicacions en la pobresa alimentària i la mala alimentació. Des d’aquesta perspectiva, es tracta de participar en l’increment de la consciència social i la participació dels centres escolars i la ciutadania en el desenvolupament d’un món més sostenible, posant l’accent en el foment de les relacions equitatives entre dones i homes. La guia està estructurada al voltant de 3 blocs temàtics amb activitats concretes per a cada bloc. Així i tot, la visió sistèmica de la sobirania alimentària porta inherent el treball i el diàleg en relació amb més d’un bloc temàtic en diverses de les activitats proposades. Per facilitar la interpretació de la guia, hem posat l’activitat dins el bloc on predomina aquesta temàtica. L’alumnat destinatari està definit per a cada una de les activitats, així i tot està en mà dels docents fer les adaptacions que considerin necessàries per al seu grup. Les activitats proposades poden ser tractades en major o menor profunditat, i adaptar-se d’aquesta manera a diferents nivells de l’ensenyança secundària. Els blocs temàtics i activitats es divideixen de la següent manera: Relació entre la nostra salut i la salut de l’entorn, i els cicles i processos naturals que permeten la reproducció de la vida. 1. Aliments i ecosistemes 2. De temporada i local 3. Verdures i fruites de temporada: el que el cos necessita 4. Tradicions alimentàries Sistemes de producció i productes generats, i els seus efectes sobre la nostra salut i la salut de l’entorn. Posarem èmfasi en les implicacions de les nostres decisions personals. 5. Dues tomàtigues, dos destins 6. Gran marc de l’alimentació 7. Mercat Transparent Cadena comercial i relacions empresarials justes i equitatives. 8. Distribució justa del formatge – joc de rol 9. Negociació entre global i local – joc de rol

Recull d'experiències "Qui ens alimenta? educació crítica cap a una alimentació sana" - Menorca curs '17-'18

La publicació que tens entre mans és un recull de les diferents experiències realitzades a l’aula pel professorat d’educació secundària que va participar en la formació per a docents “Qui ens alimenta? Educació crítica cap a una alimentació sana”, duta a terme a l’illa de Menorca durant el curs 2017-2018. Aquesta formació s’ha emmarcat dins el projecte “Alimentacció a secundària”, que rep el suport de la Direcció General de Cooperació del Govern de les Illes Balears i el Centre de Formació del Professorat de Menorca. Aquest recull pretén servir d’inspiració per a docents sensibilitzats en la sobirania alimentària i mostrar l’aplicabilitat de la temàtica a l’aula

QUI ENS ALIMENTA? ‘MASTER CHOFF SALUDABLE’ ES

La nostra recepta, revolucionària, aquí present, consistrà a guiar i recolzar als alumnes en el llarg procés d’aprenentatge; per a aquest objectu proposem treballar la sobirania alimentària mitjançant l’aprenentatge basat en projectes. Aquesta és una metodologia que permet als alumnes ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, desenvolupar amb autonomia i responsabilitat el seu propi treball, ja que són ells els encarregats de planifcar, estructurar el treball i elaborar un producte fnal per resoldre la qüestó o el problema plantejat.

Páxinas