Aquesta guia didàctica és un recurs dirigit al professorat d’Educació secundària i Batxillerat, tot i que és fàcilment adaptable a cicles formatius i educació d’adults. Aquesta guia pretén fomentar, entre docents i alumnat, el coneixement sobre socioecologia i el pensament sistèmic en l’educació, sempre des de la mirada de la sobirana alimentària amb un enfocament de gènere. Concretament a través de promoure la capacitat d’anàlisi crítica i la presa de consciència respecte al nostre sistema alimentari, de quina manera la cadena de producció, comercialització, distribució i consum d’aliments influeix en el desenvolupament de les nostres comunitats, en la salut personal i la salut de l’entorn, tant de la nostra bioregió com a escala global, i la importància de la no interferència en la capacitat inherent a la natura per a mantenir la vida. Així com les seves implicacions en la pobresa alimentària i la mala alimentació. Des d’aquesta perspectiva, es tracta de participar en l’increment de la consciència social i la participació dels centres escolars i la ciutadania en el desenvolupament d’un món més sostenible, posant l’accent en el foment de les relacions equitatives entre dones i homes. La guia està estructurada al voltant de 3 blocs temàtics amb activitats concretes per a cada bloc. Així i tot, la visió sistèmica de la sobirania alimentària porta inherent el treball i el diàleg en relació amb més d’un bloc temàtic en diverses de les activitats proposades. Per facilitar la interpretació de la guia, hem posat l’activitat dins el bloc on predomina aquesta temàtica. L’alumnat destinatari està definit per a cada una de les activitats, així i tot està en mà dels docents fer les adaptacions que considerin necessàries per al seu grup. Les activitats proposades poden ser tractades en major o menor profunditat, i adaptar-se d’aquesta manera a diferents nivells de l’ensenyança secundària. Els blocs temàtics i activitats es divideixen de la següent manera: Relació entre la nostra salut i la salut de l’entorn, i els cicles i processos naturals que permeten la reproducció de la vida. 1. Aliments i ecosistemes 2. De temporada i local 3. Verdures i fruites de temporada: el que el cos necessita 4. Tradicions alimentàries Sistemes de producció i productes generats, i els seus efectes sobre la nostra salut i la salut de l’entorn. Posarem èmfasi en les implicacions de les nostres decisions personals. 5. Dues tomàtigues, dos destins 6. Gran marc de l’alimentació 7. Mercat Transparent Cadena comercial i relacions empresarials justes i equitatives. 8. Distribució justa del formatge – joc de rol 9. Negociació entre global i local – joc de rol

La publicació que tens entre mans és un recull de les diferents experiències realitzades a l’aula pel professorat d’educació secundària que va participar en la formació per a docents “Qui ens alimenta? Educació crítica cap a una alimentació sana”, duta a terme a l’illa de Menorca durant el curs 2017-2018. Aquesta formació s’ha emmarcat dins el projecte “Alimentacció a secundària”, que rep el suport de la Direcció General de Cooperació del Govern de les Illes Balears i el Centre de Formació del Professorat de Menorca. Aquest recull pretén servir d’inspiració per a docents sensibilitzats en la sobirania alimentària i mostrar l’aplicabilitat de la temàtica a l’aula

La nostra recepta, revolucionària, aquí present, consistrà a guiar i recolzar als alumnes en el llarg procés d’aprenentatge; per a aquest objectu proposem treballar la sobirania alimentària mitjançant l’aprenentatge basat en projectes. Aquesta és una metodologia que permet als alumnes ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, desenvolupar amb autonomia i responsabilitat el seu propi treball, ja que són ells els encarregats de planifcar, estructurar el treball i elaborar un producte fnal per resoldre la qüestó o el problema plantejat.

La nostra recepta, revolucionària, aquí present, consistrà a guiar i recolzar als alumnes en el llarg procés d’aprenentatge; per a aquest objectu proposem treballar la sobirania alimentària mitjançant l’aprenentatge basat en projectes. Aquesta és una metodologia que permet als alumnes ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, desenvolupar amb autonomia i responsabilitat el seu propi treball, ja que són ells els encarregats de planifcar, estructurar el treball i elaborar un producte fnal per resoldre la qüestó o el problema plantejat.

Aquesta activitat consisteix en representar la compra familiar de productes aparentment “frescos”, descobrir i reflexionar sobre els seus impactes ambientals, socials i econòmics, així com de quina manera ens informen els productes d’aquests fets. Es pretén entreveure l’efecte de la nostra compra d’aliments sobre la salut del planeta a l’hora que ens fem conscients de la falta d’informació que rebem sobre els productes alimentaris i guanyem responsabilitat sobre els efectes causats per les nostres compres.

Quan explorem la història dels nostres aliments, comencem a veure una xarxa de persones i processos. Si comprenem millor les connexions i les relacions que componen aquesta xarxa, podem dissenyar intencionadament un sistema alimentari més saludable i més sostenible. Amb el format debat en grups, amb preguntes per fomentar la consulta i el diàleg, i amb l’ajuda del mapa del sistema alimentari disponible de Nourish (adaptat a la nostra llengua) obrim una conversa significativa sobre alimentació i sostenibilitat.

Es tracta d'una activitat que pretén donar a conèixer i crear una consciència crítica en vers al nostre model agroalimentari actual, comparant una gestió agrària intensiva i industrial amb una gestió en extensiu i ecològica. Es descobriran els impactes, tant positius com negatius dels dos models, sobre la nostra salut, i sobre el medi ambient, la societat i l'economia dels països del sud i del nord. Es visualitzarà el curtmetratge “Dos tomates, dos destinos” a través del qual es pretén facilitar un procés d'aprenentatge participatiu. Els alumnes reflexionaran sobre les conseqüències que consideren més rellevants co-creant un mapa d'impactes i extraient les seves pròpies conclusions.

Durant aquesta activitat l’alumnat investiga els productes que es cultiven a la seva àrea així com en quina estació estan disponibles, i aprenen sobre els avantatges i desavantatges de menjar productes locals. Creen un cercle estacional i un fulletó de recursos per obtenir productes locals per compartir amb les seves famílies. L’activitat està inspirada i adaptada del NourishCurriculumGuide, desenvolupat pel Centre de Ecoliteracy.