Ezagunenetako baliabideak

Dues tomàtigues, dos destins. Com ens alimenten?

Es tracta d'una activitat que pretén donar a conèixer i crear una consciència crítica en vers al nostre model agroalimentari actual, comparant una gestió agrària intensiva i industrial amb una gestió en extensiu i ecològica. Es descobriran els impactes, tant positius com negatius dels dos models, sobre la nostra salut, i sobre el medi ambient, la societat i l'economia dels països del sud i del nord. Es visualitzarà el curtmetratge “Dos tomates, dos destinos” a través del qual es pretén facilitar un procés d'aprenentatge participatiu. Els alumnes reflexionaran sobre les conseqüències que consideren més rellevants co-creant un mapa d'impactes i extraient les seves pròpies conclusions.

Aplicacio a l'aula d'una visio socioecologica. Recull d'activitats per a educacio secundaria

Aquesta guia didàctica és un recurs dirigit al professorat d’Educació secundària i Batxillerat, tot i que és fàcilment adaptable a cicles formatius i educació d’adults. Aquesta guia pretén fomentar, entre docents i alumnat, el coneixement sobre socioecologia i el pensament sistèmic en l’educació, sempre des de la mirada de la sobirana alimentària amb un enfocament de gènere. Concretament a través de promoure la capacitat d’anàlisi crítica i la presa de consciència respecte al nostre sistema alimentari, de quina manera la cadena de producció, comercialització, distribució i consum d’aliments influeix en el desenvolupament de les nostres comunitats, en la salut personal i la salut de l’entorn, tant de la nostra bioregió com a escala global, i la importància de la no interferència en la capacitat inherent a la natura per a mantenir la vida. Així com les seves implicacions en la pobresa alimentària i la mala alimentació. Des d’aquesta perspectiva, es tracta de participar en l’increment de la consciència social i la participació dels centres escolars i la ciutadania en el desenvolupament d’un món més sostenible, posant l’accent en el foment de les relacions equitatives entre dones i homes. La guia està estructurada al voltant de 3 blocs temàtics amb activitats concretes per a cada bloc. Així i tot, la visió sistèmica de la sobirania alimentària porta inherent el treball i el diàleg en relació amb més d’un bloc temàtic en diverses de les activitats proposades. Per facilitar la interpretació de la guia, hem posat l’activitat dins el bloc on predomina aquesta temàtica. L’alumnat destinatari està definit per a cada una de les activitats, així i tot està en mà dels docents fer les adaptacions que considerin necessàries per al seu grup. Les activitats proposades poden ser tractades en major o menor profunditat, i adaptar-se d’aquesta manera a diferents nivells de l’ensenyança secundària. Els blocs temàtics i activitats es divideixen de la següent manera: Relació entre la nostra salut i la salut de l’entorn, i els cicles i processos naturals que permeten la reproducció de la vida. 1. Aliments i ecosistemes 2. De temporada i local 3. Verdures i fruites de temporada: el que el cos necessita 4. Tradicions alimentàries Sistemes de producció i productes generats, i els seus efectes sobre la nostra salut i la salut de l’entorn. Posarem èmfasi en les implicacions de les nostres decisions personals. 5. Dues tomàtigues, dos destins 6. Gran marc de l’alimentació 7. Mercat Transparent Cadena comercial i relacions empresarials justes i equitatives. 8. Distribució justa del formatge – joc de rol 9. Negociació entre global i local – joc de rol

Mengem el que sabem! Una proposta per integrar hort, menjador i aula a l’escola i amb l’entorn. Exemplificació curricular (5è i 6è de Primària)

El projecte Mengem el que sabem! és una invitació a explorar la temàtica de l’alimentació amb l’objectiu d’adonar-nos que com més coneguem els efectes que es deriven dels diferents models alimentaris, en millors condicions estarem per prendre bones decisions al voltant de l’alimentació. Les bones decisions són aquelles que milloren la qualitat del nostre entorn i els nostres ecosistemes i que beneficien les persones, les seves condicions de treball i les seves possibilitats de portar vides dignes i saludables. Aquesta exemplificació curricular pretén oferir al personal docent un conjunt de suggeriments útils per abordar la qüestió de l’alimentació en els centres de Primària des d’una perspectiva transversal i interdisciplinari i amb un enfocament ampli, crític i transformador. Tot i que la selecció de continguts i criteris d’avaluació s’ha fet tenint en compte els dissenys curriculars corresponents a 5è i 6è de Primària, això no vol dir que ‒amb les adaptacions corresponents‒ no es pugui abordar en altres cursos la temàtica de l’alimentació sobre la qual gira aquest document.

Erakuslehioak gara. Norberaren erabakietan publizitatearen eragina murrizteko giltzak. Derrigorrezko Bigarren Hezkuntzan lantzeko Unitate Didaktikoa

Unitate didaktiko hau “Somos publicidad”,Alimentacción ekimenaren baitan dago. Kasu honetan, gaiak gehiago erreparatzen dio elikadura industriaren baitako publizitateari: zein elikagai-mota sustatzen duen, nola eragiten digun kontsumitzaileoi,publizitatearen arriskua haurrentzako ordutegietan,salmenta- eta marketin-estrategia zilegi eta ezzilegiak,eta nazioarteko eta estatuko lobbyen partehartzea mundu osoko eta gure etxeetako hezkuntzapolitiketan. Laburbilduta, bigarren hezkuntzako ikasleek ezagutzen ez duten mundu batean sartuko gara, publizitatearen aurpegi biak ezagut ditzaten.

Gran marc de l'alimentació

Quan explorem la història dels nostres aliments, comencem a veure una xarxa de persones i processos. Si comprenem millor les connexions i les relacions que componen aquesta xarxa, podem dissenyar intencionadament un sistema alimentari més saludable i més sostenible. Amb el format debat en grups, amb preguntes per fomentar la consulta i el diàleg, i amb l’ajuda del mapa del sistema alimentari disponible de Nourish (adaptat a la nostra llengua) obrim una conversa significativa sobre alimentació i sostenibilitat.

Educación crítica y transformadora. Marco teórico-pedagógico para integrar la soberanía alimentaria con enfoque de género en los centros de Primaria

El libro que tienes en tus manos se presenta como una guía para pensar el modelo educativo en su conjunto. Un modelo que, desde el enfoque de la Educación para la Ciudadanía global hoy en transición, recupera sus fuentes centrales de referencia: la tradición de las pedagogías críticas y la educación popular. Un modelo que da protagonismo al profesorado y al alumnado como sujetos centrales de la acción educativa, pero que reconoce el papel del resto de agentes educativos y sociales con los que los centros interaccionan en el territorio. Un modelo que incide en la importancia de trabajar con un curriculum social y culturalmente relevante que permita al alumnado comprender la realidad y actuar sobre ella. Un modelo, en suma, que se sustenta en el marco de una conciencia ética, crítica y transformadora desde la cual reforzar el compromiso con la creación de modelos de justicia social y equidad.

La alimentación no es puro teatro

La unidad didáctica parte de las consecuencias en la salud de la alimentación procesada. Para ello se analiza la cantidad de azúcar que tienen alimentos que normalmente consumen los y las jóvenes, se comienza de este modo conectando con la realidad del alumnado. Posteriormente se analizan las consecuencias ambientales y en las comunidades del sur del cultivo de caña de azúcar, descubriéndose la dimensión global de la problemática. Para continuar, se sigue profundizando en estas consecuencias (ambientales, sociales y en la salud) a través de tres recursos principales: un videojuego que refleja el funcionamiento de una gran multinacional de la alimentación donde suele ir el alumnado, McDonald; la dramatización, por parte del alumnado, de la situación de diferentes familias pertenecientes a diferentes partes y que de una manera u otra están relacionadas con la alimentación; y un teatro a cargo de la compañía "Clown Rurales". Para finalizar se trabaja la publicidad y los envases, a través del análisis de anuncios que publicitan alimentos que ellos/as consumen. De esta manera el alumnado es consciente de la cantidad de alimentos insostenibles e insanos que consumen y del poder de la publicidad. Al final de cada sesión se irán proponiendo alternativas factibles a la realidad vista. Como colofón el alumnado tendrá que hacer una acción de continuidad para poner en práctica lo aprendido. La Unidad Didáctica transversaliza el enfoque de equidad de género. De este modo, se analizan aspectos como los puestos directivos ocupados por mujeres o la asunción por parte de las mujeres de la mayoría de las tareas domésticas, lo cuál está directamente relacionado con la alimentación familiar.

Mercat transparent

Aquesta activitat consisteix en representar la compra familiar de productes aparentment “frescos”, descobrir i reflexionar sobre els seus impactes ambientals, socials i econòmics, així com de quina manera ens informen els productes d’aquests fets. Es pretén entreveure l’efecte de la nostra compra d’aliments sobre la salut del planeta a l’hora que ens fem conscients de la falta d’informació que rebem sobre els productes alimentaris i guanyem responsabilitat sobre els efectes causats per les nostres compres.

La Ruleta de la Mala Fortuna

La ruleta de la (mala) fortuna és un joc que us permetrà reflexionar de manera conjunta sobre els sistemes alimentaris i alguns dels elements que els conformen i que atorguen a una part de la societat desigualtats, fam , pobresa i mala salut; i a l’altra part un suposat benestar basat en el consum de una sèrie de productes que s’han introduït a la dieta com aliments indispensables, d’alta qualitat i valor nutritiu, els famosos aliments processats. Per desmuntar tot aquest entramat i arribat a conèixer part del problema, us presentem el següent joc. En cada tirada de la ruleta anem a parar sobre un producte que ens exemplifica una problemàtica del nostre sistema alimentari i ens donarà a peu a reflexionar-hi.

Orriak