Baliabideak

EL HUERTO ESCOLAR ECOLÓGICO (PRIMARIA)

El huerto escolar puede ser un interesante instrumento para tocar temas de interés curricular desde una perspectiva vivencial y de responsabilidad personal. Decantarnos por un huerto ecológico supone además conocer unas técnicas más respetuosas con nuestra salud y el medio ambiente, sirviéndonos al mismo tiempo para enlazar con nuestra cultura más cercana, con los conocimientos de otras generaciones así como con las necesidades de las futuras teniendo en cuenta la disponibilidad de los recursos y el cuidado de los mismos.

SUGAR: gozo bat oso mingotsa

Elikagai batzuen ezaugarrien bitartez, egungo elikadura-sistemak nola funtzionatzen duen jakin dezakegu. Adibidez, askarian, edo hamaiketakoan jan ohi ditugun produktuen etiketei erreparatuz gero, jakin ahal izango dugu: elikagai jakin batzuen osasun-maila; zer motatako propietateak dituen; ekoizleen lan-baldintzak; etxalde mota; eta ekoizpenaren inpaktua ingurumenean. Material honekin, azukreak ze eragina daukan, ikuspegi ezberdinetatik (giza eskubideetatik, ingurumenetik, haurtzarotik...),aztertu ahal izango da modu kritikoan eta sortzailean.

La Ruleta de la Mala Fortuna

La ruleta de la (mala) fortuna és un joc que us permetrà reflexionar de manera conjunta sobre els sistemes alimentaris i alguns dels elements que els conformen i que atorguen a una part de la societat desigualtats, fam , pobresa i mala salut; i a l’altra part un suposat benestar basat en el consum de una sèrie de productes que s’han introduït a la dieta com aliments indispensables, d’alta qualitat i valor nutritiu, els famosos aliments processats. Per desmuntar tot aquest entramat i arribat a conèixer part del problema, us presentem el següent joc. En cada tirada de la ruleta anem a parar sobre un producte que ens exemplifica una problemàtica del nostre sistema alimentari i ens donarà a peu a reflexionar-hi.

Aplicacio a l'aula d'una visio socioecologica. Recull d'activitats per a educacio secundaria

Aquesta guia didàctica és un recurs dirigit al professorat d’Educació secundària i Batxillerat, tot i que és fàcilment adaptable a cicles formatius i educació d’adults. Aquesta guia pretén fomentar, entre docents i alumnat, el coneixement sobre socioecologia i el pensament sistèmic en l’educació, sempre des de la mirada de la sobirana alimentària amb un enfocament de gènere. Concretament a través de promoure la capacitat d’anàlisi crítica i la presa de consciència respecte al nostre sistema alimentari, de quina manera la cadena de producció, comercialització, distribució i consum d’aliments influeix en el desenvolupament de les nostres comunitats, en la salut personal i la salut de l’entorn, tant de la nostra bioregió com a escala global, i la importància de la no interferència en la capacitat inherent a la natura per a mantenir la vida. Així com les seves implicacions en la pobresa alimentària i la mala alimentació. Des d’aquesta perspectiva, es tracta de participar en l’increment de la consciència social i la participació dels centres escolars i la ciutadania en el desenvolupament d’un món més sostenible, posant l’accent en el foment de les relacions equitatives entre dones i homes. La guia està estructurada al voltant de 3 blocs temàtics amb activitats concretes per a cada bloc. Així i tot, la visió sistèmica de la sobirania alimentària porta inherent el treball i el diàleg en relació amb més d’un bloc temàtic en diverses de les activitats proposades. Per facilitar la interpretació de la guia, hem posat l’activitat dins el bloc on predomina aquesta temàtica. L’alumnat destinatari està definit per a cada una de les activitats, així i tot està en mà dels docents fer les adaptacions que considerin necessàries per al seu grup. Les activitats proposades poden ser tractades en major o menor profunditat, i adaptar-se d’aquesta manera a diferents nivells de l’ensenyança secundària. Els blocs temàtics i activitats es divideixen de la següent manera: Relació entre la nostra salut i la salut de l’entorn, i els cicles i processos naturals que permeten la reproducció de la vida. 1. Aliments i ecosistemes 2. De temporada i local 3. Verdures i fruites de temporada: el que el cos necessita 4. Tradicions alimentàries Sistemes de producció i productes generats, i els seus efectes sobre la nostra salut i la salut de l’entorn. Posarem èmfasi en les implicacions de les nostres decisions personals. 5. Dues tomàtigues, dos destins 6. Gran marc de l’alimentació 7. Mercat Transparent Cadena comercial i relacions empresarials justes i equitatives. 8. Distribució justa del formatge – joc de rol 9. Negociació entre global i local – joc de rol

Mujeres Campesinas

Esta actividad es un repaso a las diferentes vidas de mujeres campesinas y debate posterior alrededor de la soberanía alimentara, la visibilidad del trabajo de las mujeres..

Recull d'experiències "Qui ens alimenta? educació crítica cap a una alimentació sana" - Menorca curs '17-'18

La publicació que tens entre mans és un recull de les diferents experiències realitzades a l’aula pel professorat d’educació secundària que va participar en la formació per a docents “Qui ens alimenta? Educació crítica cap a una alimentació sana”, duta a terme a l’illa de Menorca durant el curs 2017-2018. Aquesta formació s’ha emmarcat dins el projecte “Alimentacció a secundària”, que rep el suport de la Direcció General de Cooperació del Govern de les Illes Balears i el Centre de Formació del Professorat de Menorca. Aquest recull pretén servir d’inspiració per a docents sensibilitzats en la sobirania alimentària i mostrar l’aplicabilitat de la temàtica a l’aula

Orriak