BACH (De 16 a 18 años)

La Ruleta de la Mala Fortuna

La ruleta de la (mala) fortuna és un joc que us permetrà reflexionar de manera conjunta sobre els sistemes alimentaris i alguns dels elements que els conformen i que atorguen a una part de la societat desigualtats, fam , pobresa i mala salut; i a l’altra part un suposat benestar basat en el consum de una sèrie de productes que s’han introduït a la dieta com aliments indispensables, d’alta qualitat i valor nutritiu, els famosos aliments processats. Per desmuntar tot aquest entramat i arribat a conèixer part del problema, us presentem el següent joc. En cada tirada de la ruleta anem a parar sobre un producte que ens exemplifica una problemàtica del nostre sistema alimentari i ens donarà a peu a reflexionar-hi.

Aplicacio a l'aula d'una visio socioecologica. Recull d'activitats per a educacio secundaria

Aquesta guia didàctica és un recurs dirigit al professorat d’Educació secundària i Batxillerat, tot i que és fàcilment adaptable a cicles formatius i educació d’adults. Aquesta guia pretén fomentar, entre docents i alumnat, el coneixement sobre socioecologia i el pensament sistèmic en l’educació, sempre des de la mirada de la sobirana alimentària amb un enfocament de gènere. Concretament a través de promoure la capacitat d’anàlisi crítica i la presa de consciència respecte al nostre sistema alimentari, de quina manera la cadena de producció, comercialització, distribució i consum d’aliments influeix en el desenvolupament de les nostres comunitats, en la salut personal i la salut de l’entorn, tant de la nostra bioregió com a escala global, i la importància de la no interferència en la capacitat inherent a la natura per a mantenir la vida. Així com les seves implicacions en la pobresa alimentària i la mala alimentació. Des d’aquesta perspectiva, es tracta de participar en l’increment de la consciència social i la participació dels centres escolars i la ciutadania en el desenvolupament d’un món més sostenible, posant l’accent en el foment de les relacions equitatives entre dones i homes. La guia està estructurada al voltant de 3 blocs temàtics amb activitats concretes per a cada bloc. Així i tot, la visió sistèmica de la sobirania alimentària porta inherent el treball i el diàleg en relació amb més d’un bloc temàtic en diverses de les activitats proposades. Per facilitar la interpretació de la guia, hem posat l’activitat dins el bloc on predomina aquesta temàtica. L’alumnat destinatari està definit per a cada una de les activitats, així i tot està en mà dels docents fer les adaptacions que considerin necessàries per al seu grup. Les activitats proposades poden ser tractades en major o menor profunditat, i adaptar-se d’aquesta manera a diferents nivells de l’ensenyança secundària. Els blocs temàtics i activitats es divideixen de la següent manera: Relació entre la nostra salut i la salut de l’entorn, i els cicles i processos naturals que permeten la reproducció de la vida. 1. Aliments i ecosistemes 2. De temporada i local 3. Verdures i fruites de temporada: el que el cos necessita 4. Tradicions alimentàries Sistemes de producció i productes generats, i els seus efectes sobre la nostra salut i la salut de l’entorn. Posarem èmfasi en les implicacions de les nostres decisions personals. 5. Dues tomàtigues, dos destins 6. Gran marc de l’alimentació 7. Mercat Transparent Cadena comercial i relacions empresarials justes i equitatives. 8. Distribució justa del formatge – joc de rol 9. Negociació entre global i local – joc de rol

QUI ENS ALIMENTA? ‘MASTER CHOFF SALUDABLE’ ES

La nostra recepta, revolucionària, aquí present, consistrà a guiar i recolzar als alumnes en el llarg procés d’aprenentatge; per a aquest objectu proposem treballar la sobirania alimentària mitjançant l’aprenentatge basat en projectes. Aquesta és una metodologia que permet als alumnes ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, desenvolupar amb autonomia i responsabilitat el seu propi treball, ja que són ells els encarregats de planifcar, estructurar el treball i elaborar un producte fnal per resoldre la qüestó o el problema plantejat.

¿QUIÉN NOS ALIMENTA? MASTER CHEFF SALUDABLE ESO

Nuestra receta, revolucionaria, aquí presente, consistIrá en guiar y apoyar a los alumnos en el largo proceso de aprendizaje; para ese objetivo proponemos trabajar la soberanía alimentaria mediante el aprendizaje basado en proyectos. Esta es una metodología que permite al alumnado ser los protagonistas de su propio aprendizaje, desarrollar con autonomía y responsabilidad su propio trabajo, ya que son ellos los encargados de planificar, estructurar el trabajo y elaborar un producto final para resolver la cuestión o el problema planteado. A través de este trabajo podrán adquirir conocimientos y competencias clave que, a su vez, dan respuesta a problemas en la vida real. A partr de un problema estructural al que pretendemos dar solución les propondremos realizar un conjunto de recetas y platos elaborados por si mismos/as, para así, además, animarles a cocinar de forma saludable, divertda y con conciencia crítca: comer 5 veces al día nos permite decidir el modelo de alimentación que queremos. ¡Nos convertmos en sujetos polítcos!

ODS (Objetivos Desarrollo sostenible) y Soberanía Alimentaria

La Cumbre de las Naciones Unidas sobre el Desarrollo Sostenible 2015, tuvo como resultado la aprobación del documento “Transformar nuestro mundo: la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible”. Un plan de acción en favor de las personas, el planeta y su prosperidad, en el que se anunciaron los 17 ODS. Durante la actividad identificamos los objetivos prioritarios en nuestra localidad o bioregión para alcanzar la meta de la Soberanía Alimentaria, los eslabones fuertes, débiles, así como las relaciones de los distintos objetivos entre ellos. La actividad puede realizarse con las cartas oficiales de los ODS, o escribiendo los nombres de los ODS elegidos por cada grupo en papeles.

Gran marc de l'alimentació

Quan explorem la història dels nostres aliments, comencem a veure una xarxa de persones i processos. Si comprenem millor les connexions i les relacions que componen aquesta xarxa, podem dissenyar intencionadament un sistema alimentari més saludable i més sostenible. Amb el format debat en grups, amb preguntes per fomentar la consulta i el diàleg, i amb l’ajuda del mapa del sistema alimentari disponible de Nourish (adaptat a la nostra llengua) obrim una conversa significativa sobre alimentació i sostenibilitat.

Dues tomàtigues, dos destins. Com ens alimenten?

Es tracta d'una activitat que pretén donar a conèixer i crear una consciència crítica en vers al nostre model agroalimentari actual, comparant una gestió agrària intensiva i industrial amb una gestió en extensiu i ecològica. Es descobriran els impactes, tant positius com negatius dels dos models, sobre la nostra salut, i sobre el medi ambient, la societat i l'economia dels països del sud i del nord. Es visualitzarà el curtmetratge “Dos tomates, dos destinos” a través del qual es pretén facilitar un procés d'aprenentatge participatiu. Els alumnes reflexionaran sobre les conseqüències que consideren més rellevants co-creant un mapa d'impactes i extraient les seves pròpies conclusions.

Educació crítica i transformadora Marc teoricopedagògic per integrar la sobirania alimentària amb enfocament de gènere als centres de Secundària

“Alimentacción” és la proposta educativa de VSF-Justícia Alimentària i Hegoa per promoure un model alternatiu d'alimentació basat en els principis de la Sobirania Alimentària, on el centre escolar es converteix en institució compromesa amb la bona alimentació i la sostenibilitat de la vida. Des de “Alimentacción”, acompanyem al professorat i alumnat a través de formacions, tallers, recursos didàctics, etc. amb l'objectiu de generar consciència crítica i mobilitzar la comunitat educativa davant les conseqüències socials, econòmiques i ambientals que es deriven del nostre model alimentari (producció, distribució, comercialització i consum). Aquesta iniciativa socioeducativa aborda la qüestió de l'alimentació amb un enfocament global, des de les perspectives de gènere i sostenibilitat. “AlimentAcción” compta amb el suport de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). El llibre que tens a les mans es presenta com una guia per a pensar el model educatiu en el seu conjunt. Un model que, des de l'enfocament de l'Educació per a la Ciutadania global avui en transició, recupera les seves fonts centrals de referència: la tradició de les pedagogies crítiques i l'educació popular. Un model que dóna protagonisme al professorat i l'alumnat com a subjectes centrals de l'acció educativa, però que reconeix el paper de la resta d'agents educatius i socials amb els quals els centres interaccionen en el territori. Un model que incideix en la importància de treballar amb un currículum social i culturalment rellevant que permeti a l'alumnat comprendre la realitat i actuar-hi. Un model, en definitiva, que se sustenti en el marc d'una consciència ètica, crítica i transformadora des de la qual reforçar el compromís amb la creació de models de justícia social i equitat.

Hezkuntza kritikoa eta eraldatzailea Bigarren Hezkuntzako zentroetan Elikadura Burujabetza genero ikuspegitik txertatzeko esparru teoriko-pedagogikoa

Alimentacción VSF-Justicia Alimentariaren eta Hegoa institutuaren hezkuntza proposamen bat da. Horren bitartez, Elikadura Burujabetzaren printzipioetan oinarritutako elikadura eredu alternatibo bat sustatu nahi dugu. Hala, ikastetxea elikadura onarekin eta bizitzaren iraunkortasunarekin konprometitutako instituzio bat bihurtzen da. Alimentacciónetik irakasleak eta ikasleak laguntzen ditugu, hauen bitartez: prestakuntzak, tailerrak, baliabide didaktikoak, etab. Baliabide horiek erabiliz, hezkuntza komunitatea gure elikadura ereduak gizartean, ekonomian eta ingurumenean dituen ondorioen (ekoizpena, banaketa, merkaturatzea eta kontsumoa) inguruan kontzientziatu nahi ditugu. Gizarte-hezkuntza ekimen horrek elikaduraren gaia ikuspegi global batetik lantzen du, genero eta iraunkortasun ikuspegietan oinarrituz. Alimentacción programak Nazioarteko Lankidetzarako Espainiako Agentziaren (AECID) laguntza du. Eskuen artean duzun liburu hau hezkuntza eredua birpentsatzeko gida bat da. Izan ere, trantsizioan dagoen Herritartasun globalerako Hezkuntzaren ikuspegitik, eredu horrek bere erreferentzia iturri nagusiak berreskuratzen ditu: pedagogia kritikoen tradizioa eta herri hezkuntza. Eredu horrek protagonismoa ematen die irakasleei eta ikasleei hezkuntza ekintzaren subjektu gisa baina, aldi berean, ikastetxearekin harremana duten gainontzeko hezkuntza eragileen rola aintzat hartzen du. Eredu horrek, gizartean eta kulturan esanguratsua den curriculuma landu nahi du. Horren bitartez, ikasleek errealitatea ulertu eta errealitatean eragin ahal izango dute. Azken batean, eredu hori kontzientzia etiko, kritiko eta eraldatzaile baten markoan oinarritzen da eta horretatik gizarte justiziazko eta ekitatezko ereduak sortzeko konpromisoa sendotzen du.

Páginas