Com iniciar un projecte emmarcat en la Sobirania Alimentària? Aquest fullet és un recull extret de les experiències educatives realitzades i de les valoracions del professorat i alumnat participant, en relació a: - Quin canvi genera al centre?, per a l'alumnat, professorat i comunitat educativa - Què cal tenir en compte per a un bon projecte? - Proposta metodològica

Aquesta guia didàctica és un recurs dirigit al professorat d’Educació secundària i Batxillerat, tot i que és fàcilment adaptable a cicles formatius i educació d’adults. Aquesta guia pretén fomentar, entre docents i alumnat, el coneixement sobre socioecologia i el pensament sistèmic en l’educació, sempre des de la mirada de la sobirana alimentària amb un enfocament de gènere. Concretament a través de promoure la capacitat d’anàlisi crítica i la presa de consciència respecte al nostre sistema alimentari, de quina manera la cadena de producció, comercialització, distribució i consum d’aliments influeix en el desenvolupament de les nostres comunitats, en la salut personal i la salut de l’entorn, tant de la nostra bioregió com a escala global, i la importància de la no interferència en la capacitat inherent a la natura per a mantenir la vida. Així com les seves implicacions en la pobresa alimentària i la mala alimentació. Des d’aquesta perspectiva, es tracta de participar en l’increment de la consciència social i la participació dels centres escolars i la ciutadania en el desenvolupament d’un món més sostenible, posant l’accent en el foment de les relacions equitatives entre dones i homes. La guia està estructurada al voltant de 3 blocs temàtics amb activitats concretes per a cada bloc. Així i tot, la visió sistèmica de la sobirania alimentària porta inherent el treball i el diàleg en relació amb més d’un bloc temàtic en diverses de les activitats proposades. Per facilitar la interpretació de la guia, hem posat l’activitat dins el bloc on predomina aquesta temàtica. L’alumnat destinatari està definit per a cada una de les activitats, així i tot està en mà dels docents fer les adaptacions que considerin necessàries per al seu grup. Les activitats proposades poden ser tractades en major o menor profunditat, i adaptar-se d’aquesta manera a diferents nivells de l’ensenyança secundària. Els blocs temàtics i activitats es divideixen de la següent manera: Relació entre la nostra salut i la salut de l’entorn, i els cicles i processos naturals que permeten la reproducció de la vida. 1. Aliments i ecosistemes 2. De temporada i local 3. Verdures i fruites de temporada: el que el cos necessita 4. Tradicions alimentàries Sistemes de producció i productes generats, i els seus efectes sobre la nostra salut i la salut de l’entorn. Posarem èmfasi en les implicacions de les nostres decisions personals. 5. Dues tomàtigues, dos destins 6. Gran marc de l’alimentació 7. Mercat Transparent Cadena comercial i relacions empresarials justes i equitatives. 8. Distribució justa del formatge – joc de rol 9. Negociació entre global i local – joc de rol

La publicació que tens entre mans és un recull de les diferents experiències realitzades a l’aula pel professorat d’educació secundària que va participar en la formació per a docents “Qui ens alimenta? Educació crítica cap a una alimentació sana”, duta a terme a l’illa de Menorca durant el curs 2017-2018. Aquesta formació s’ha emmarcat dins el projecte “Alimentacció a secundària”, que rep el suport de la Direcció General de Cooperació del Govern de les Illes Balears i el Centre de Formació del Professorat de Menorca. Aquest recull pretén servir d’inspiració per a docents sensibilitzats en la sobirania alimentària i mostrar l’aplicabilitat de la temàtica a l’aula

La nostra recepta, revolucionària, aquí present, consistrà a guiar i recolzar als alumnes en el llarg procés d’aprenentatge; per a aquest objectu proposem treballar la sobirania alimentària mitjançant l’aprenentatge basat en projectes. Aquesta és una metodologia que permet als alumnes ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, desenvolupar amb autonomia i responsabilitat el seu propi treball, ja que són ells els encarregats de planifcar, estructurar el treball i elaborar un producte fnal per resoldre la qüestó o el problema plantejat.

Nuestra receta, revolucionaria, aquí presente, consistIrá en guiar y apoyar a los alumnos en el largo proceso de aprendizaje; para ese objetivo proponemos trabajar la soberanía alimentaria mediante el aprendizaje basado en proyectos. Esta es una metodología que permite al alumnado ser los protagonistas de su propio aprendizaje, desarrollar con autonomía y responsabilidad su propio trabajo, ya que son ellos los encargados de planificar, estructurar el trabajo y elaborar un producto final para resolver la cuestión o el problema planteado. A través de este trabajo podrán adquirir conocimientos y competencias clave que, a su vez, dan respuesta a problemas en la vida real. A partr de un problema estructural al que pretendemos dar solución les propondremos realizar un conjunto de recetas y platos elaborados por si mismos/as, para así, además, animarles a cocinar de forma saludable, divertda y con conciencia crítca: comer 5 veces al día nos permite decidir el modelo de alimentación que queremos. ¡Nos convertmos en sujetos polítcos!

Hemen aurkezten dugun gure errezeta iraultzaile honek, ikasleak ikasketa prozesu luze horretan gidatuko ditu; horretarako elikadura burujabetza proiektuen bidezko ikaskuntzaren bitartez landuko dugu. Metodologia horri esker ikasle bakoitzak bere ikasketaren protagonista da, eta autonomiaz eta arduraz garatzen du bere lana. Izan ere, eurak dira, lana planifkatzeko eta egituratzeko eta planteatutako arazoari irtenbidea aurkitzeko arduradunak. Lan horren bitartez, bada, funtsezko ezagutzak eta konpetentziak lortuko dituzte eta, horiek benetako arazoei erantzuteko baliatu ahal izango dituzte. Hala, konpondu nahi dugun arazo estruktural batetk abiatuz, errezeta multzo bat prestatzea proposatuko diegu. Horrela, gainera, modu osasungarri, dibertgarri eta kritko batean sukaldean ibiltzera animatuko ditugu: egunean 5 bider jateak nahi dugun elikadura eredua erabakitzera behartzen gaitu. Subjektu politkoak gara!